Què he aprés durant aquesta setmana? Si hagués de numerar tots i cadascun dels coneixements adquirits, probablement em resultaria impossible. Aquest treball no només m’ha aportat nous conceptes, curiositats o cultura audiovisual, aquest projecte m’ha donat l’oportunitat d’apropar-me al món del cinema, de descobrir els secrets que s’amaguen darrera de la pantalla, de veure l’invisible i percebre l’inapreciable. De mirar més enllà per captar l’essència de cada escena, de cada pla. M’ha ajudat a descobrir la màgia, la força o la passió que pot transmetre l’ús d’un determinat color, de la il·luminació precisa , la tessitura idònia o el moviment de càmera concret. M’ha fet adonar-me’n de coses que, per ignorància, mai abans m’havia plantejat. Em sembla increïble que la combinació encertada dels elements estudiats (color, so, guió, plans, moviments de càmera, il·luminació i muntatge) jugui un paper tan important a l’hora de fer arribar la idea a l’espectador. Per mi, el cinema simbolitza això: un mitjà de comunicació amb el que pots conscienciar, fer reflexionar o projectar una sèrie de valors diferents a la societat. Per tant, penso que és imprescindible aprendre a dominar aquests elements.
Un cop
finalitzat el treball, amb els conceptes interioritzats, si ara realitzés una
pel·lícula tindria en compte molts més factors. Posem un exemple. Imaginem la
següent escena: la nostra protagonista
camina tranquil·lament pel carrer una nit d’estiu. De cop i volta se n’adona
que algú la segueix. Es posa tensa al moment i alleugera el pas. En sentir el
tret darrera seu comença a córrer veloçment i sense pensar-s’ho salta a
l’interior d’un edifici a través d’una finestra oberta. La cambra està fosca,
en silenci. S’amaga darrere d’unes caixes, panteixant s’asseu a terra. Escolta
passes. La suor li regalima per la templa esquerra. En aixecar el cap, es troba
la pistola de l’individu apuntant-li al crani.
Anteriorment,
per gravar aquesta seqüencia l’única cosa que hauria tingut en compte seria el
guió literari i alguns plans determinats. Però, i ara, com o faria? Pararia
molta més atenció als diferents elements. Mentre la protagonista camina
alegrament pel carrer ambientaria l’escena amb una música suau amb tessitura
aguda i tons majors (relacionada amb emocions agradables), però, un cop
comencés a pujar la intensitat incrementaria el tempo per produir excitació i,
més endavant, afegiria sons greus per transmetre el temor que la noia sent quan
està amagada. En quant als moviments de càmera, en un principi quan la
protagonista passeja usaria panoràmiques horitzontals de seguiment (el més
comú) i en la carrera em decantaria pel travelling lateral acompanyant al
personatge en paral·lel, mantenint a prop
l'expressió de desesperació del seu rostre. Els plans també tindrien un paper
molt important en la meva filmació. Potser, al carrer jugaria més amb els plans
generals per posar en context i mostrar els escenaris, mentre que a la
persecució també combinaria pla americà, el mig i el de profunditat. En el
moment de màxima angoixa predominarien els primers plans, per reflectir el
terror que esbossen les faccions de la cara de la noia, i un pla detall de la
gota caient per la templa o de l’estrany carregant l’arma sigil·losament. La
il·luminació seria essencial, hauria de combinar molt bé totes les seves
possibilitats. A l’exterior predominaria la llum suau i a l’interior la dura,
molt més definida, destacant l'entorn i les formes, impossibilitant veure
detalls a l'ombra. Així aconseguiria un ambient tenebrós i enigmàtic. A
l’agressor l’enfocaria en contrallum per no desvetllar la seva identitat, transferint un toc misteriós i una imatge poc
definida. Intentaria que la psicologia dels colors estigués present, inserint
subtilment filtres que ens aboquessin a diferents estats anímics (el verd fosc
pel terror, el vermell per la ira, el blau pel dolor...). Finalment editaria la
producció, probablement amb un muntatge expressiu, és a dir, marcant el ritme
de l'acció, ràpid en les aventures i en l'acció, lent en el drama i en el
suspens. 
Del que no hi ha dubte és de que tot això no ho podria aconseguir sense un bon guió, tant el literari com tècnic i l’storyboard. Hauria de tenir present que un guió ben escrit ha de transmetre tota la informació necessària perquè el lector pugui visualitzar el total desenvolupament de la pel·lícula en la seva imaginació.
A tall
de resum, aquest treball m’ha semblant realment interesant i útil de cara al
futur. L’estudi d’aquests elements em servirà per transmetre purament un sentiment,
una sensació o un missatge de forma clara i concisa. És evident que en 4 dies
no puc fer un minuciós anàlisi de cada concepte però sí fer-me’n una bona idea
sobre aquest món. Tot i així, tinc intensió de seguir investigant.
